dimarts 20 de setembre de 2011
Reduccionisme
La reducció en cuina consisteix a concentrar un líquid, per exemple vi o vinagre, que s’espesseix a foc intens o lent, segons el sabor que es busqui. A vegades també es parla de glaça, que és aquell suc caramel·litzat que queda a la cassola després de rostir carn o peix. La reducció potencia el sabor del líquid, i es pot utilitzar per amanir altres plats.
És un procés similar al mètode científic clàssic, que divideix un objecte complex en parts simples per analitzar-ne la naturalesa, i, a partir dels resultats de les parts, explicar-ne el conjunt. Així, un científic podria observar el comportament i la naturalesa d’una reducció de vi del Priorat o de Costers del Segre i, a partir de les conclusions extretes, amb aquesta i altres reduccions, enunciar una llei sobre el comportament de les reduccions de vi negre.
En ciències socials, el mètode reduccionista s’ha aplicat en escoles com el conductisme: s’ha aïllat un individu i s’ha delimitat el context per observar-ne el comportament. La successió d’estats de l’individu aïllat en el context delimitat es denomina conducta. Tanmateix, les ciències socials utilitzen habitualment una combinació de mètodes qualitatius i quantitatius que es fonamenten en l’anàlisi i interpretació de dades obtingudes a partir d’enquestes i entrevistes, documentació i experimentació.
En tots els casos, el quid de la qüestió és què s’observa i què no s’observa.
Entenc que pensar Catalunya, la societat i els individus que la conformem, té, a més, una altra dimensió, que és l’ideològica, i que cal definir com quina Catalunya volem.
El país que es va construir a partir de la transició espanyola s’inspira en la llengua catalana com a vertebradora d’una societat interclassista, i per això s’aproven normes que incorporen el català a l’escola, l’obligatorietat de conèixer el català i el castellà a la finalització de l’ensenyament obligatori, i, sobretot, i primordialment, la no separació dels alumnes per raó de llengua. Aquest últim punt és present en tota la legislació catalana des de 1983.
El reduccionisme, ja ho he dit, consisteix a aïllar l’objecte del context i observar-ne el comportament. Per això, tres famílies poden interposar un recurs perquè els seus fills rebin un ensenyament en castellà com a llengua vehicular, i uns tribunals fallar al seu favor i dictaminar que el castellà ha de tenir el mateix tractament en l’ensenyament obligatori per al conjunt de ciutadans de Catalunya.
No hi ha discussió possible perquè les conductes responen a contextos diferents, a posicionaments ideològics diferenciats, fins i tot antagònics. I la pregunta que cal fer-se, novament, és quin país volem - perquè aquesta és la glaça que resta després del foc - i treballar perquè el somni es faci realitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari