Les coses de la Susanna Barquín

Si creia que coneixia amb profunditat el racó preferit de casa, el bany, anava ben errada. Hi ha milers de petits detalls que se m'escapen, i que la convivència descobert. Recordo el primer dia, quan ens vam conèixer, només de veure'l, vaig saber que havia de ser meu, i si algú hagués preguntat la raó, no hagués pogut desenganxar els llavis per respondre alguna cosa amb sentit. Confesso que encara avui tinc dificultats per explicar res més que m'hi sento atreta sense remei. Llums, espills, sanitaris, rajoles, tot el que conforma el bany, mampara, aixetes, tovalloles, saboneres, cada un dels fragments que el componen i que hem ajustat i creat amb el temps, tots contenen gestos d'amor recíproc i de passió desenfrenada. Els successos de les setmanes passades, però, han variat completament la nostra relació. El miro ara i em resulta desconegut, com si alguna cosa s'hagués interposat entre nosaltres, una realitat que esdevé letal. Quan vaig obrir la porta del bany un m

Un amic meu amenitza l’estona amb una teoria sobre les relacions de parella i les ideologies. Deixo que s’esplaï sense interrompre’l amb detalls insignificants, com ara què carai té a veure la política amb el festeig, perquè entraríem en l’acudit fàcil, i l’escolto amb atenció. És més senzill, diu, tractar amb una dona conservadora que amb una de progressista. Quan la conservadora s’enfada perquè has sortit amb els amics, li compres un anell o un ram de flors, i, amb una mica de sort, no cal ni portar-la a sopar, ja se li ha passat. La progressista, en canvi, continua, es passa el dia discutint, i si li fas un regal, encara s’empipa més i, a sobre, disposa de més munició. Ho deixo córrer i no li porto la contrària. Em ve de gust, que consti, però s’acaba de separar i té necessitat de filosofar una mica. El dia és agradable, i el so de les paraules s’esvaeix en una remor acompanyada de soroll de trànsit. Com que caminem, puc deixar barra lliure al cap, que se’n va uns mesos enrere.