Les coses de la Susanna Barquín

M’arriba des de Pequín una felicitació per l’any nou que va començar la setmana passada. M’arriba cada any per aquestes dates, quan fa dies que m’he oblidat dels dotze grans de raïm. Aquest que comença és l’any de la serp en el calendari tradicional xinès, i el festival que el commemora se celebra amb tot de focs d'artifici i desitjos d'aquells de tota la vida: salut, família, feina, sort. Perquè, ben mirat, les persones tenim el mateix anhel, siguem d'on siguem. La meitat catalana de la família que em felicita aprofita per mostrar preocupació per la situació difícil del país, comenta, però no com a xafarderia, ni amb ànim combatiu, ni tan sols resignació. La meitat catalana, que s’ha fet oriental a base d'anys de viure-hi, desitja que la feina m’ompli enmig de les dificultats del país. Així de concís. M’ho prenc com un aforisme, com una sentència que amaga aquella saviesa des de l’experiència, i descobreixo molts desitjos entrellaçats: desig de felicitat, desig de fein

L’altre dia, en la reunió de pares de P5, la senyo de mates i ciències ens va fer una explicació prou detallada dels conceptes que aprenen els nostres fills i de quina manera ho fan. Havíem d’entendre que els nens han d’iniciar de ben petits el camí cap als conceptes matemàtics, des del concret ara, i cap a l’abstracte més endavant, mica en mica. I també que han de començar amb una certa inquietud cap a l’experimentació i el raonament – a petita escala, esclar. Llavors, per il·lustrar què podem fer els pares a casa per incentivar el nen o la nena científics, la senyo ens va posar com a exemple el premi Nobel de Física Isidore Rabi. Aquest senyor havia explicat en una entrevista que era científic gràcies a la seva mare, que cada dia del món li preguntava, a la sortida de l’escola, has fet alguna bona pregunta avui? Per contra, les altres mares preguntaven als seus fills què has après avui? I això va marcar la diferència, perquè fer bones preguntes el va convertir en un científic. La sen