Mon jaio explicava moltes anècdotes, i una de ben graciosa – no he sapigut mai si era real o inventada – passava en un entorn militar. Algú en càrrec demanava pel número “ocho”, i no eixia ningú; mon jaio li va preguntar al del costat, que també era de Fraga, si no era ell, i l’altre li va contestar que no, que ell era el vuit no l’”ocho”. També tenia anècdotes que es referien a dies passats a Barcelona, i mai no em va explicar que hagués d’aprendre la llengua dels barcelonins. Sí, en canvi, es va haver d’esforçar per entendre el castellà.
Mon jaio era de Fraga. No tenia gaires estudis, però savia que si anava a Lleida no li calia canviar d’idioma. La diferència entre mon jaio i jo és que jo he après a escriure la llengua que ell només parlava. Les coses són així de senzilles, i només per interessos tèrbols les volem maquillar, i, al final, cansa i avorrís.
Per això és avorrit haver de contemplar un altre camí – i ja m’he descomptat del tot – com mos neguen drets i realitats tant des de la dreta com des de l’esquerra.
Volem exemples? El dijous 30 de juliol, el PP, que vol dir José Luis Moret, Jaume Cabòs (t’he de dir Jaime a partir d’ara?), Santi Escandil, Amadeo Sampietro, Sofia Barco, Rosa Ana Aguilar i Antonio Martí van presentar al Ple de l’Ajuntament una moció en contra de la possibilitat que hi hague una llei que reconegue, ni que sigue tímidament, que a Fraga es parla català.
Més exemples? El 24 de juliol, la Comarca del Baix Cinca, governada pel PSOE, que vol dir Evaristo Cabistany, Maria José Fontanet, Antonio Sanclemente, Jorge Lapena, Joaquín Bayona, Miguel Luis Lapeña, Montserrat Villagrasa, Javier Consul, Magda Godia, Antonio Llop, Maria Blasa Cambra, Natalia Pirla i M. Carmen Sandoval, va enviar una carta on es pot llegir ben clar que “toda la documentación que se presente deberá ir en castellano”, i per si no quedava clar, insistís: “no dándose curso a ningún escrito que no sea presentado en castellano”.
Des de la meua humil i emprenyada situació, pregunto, Montse Villagrasa, si es pot presentar una proposició de Llei de Llengues a les Corts d’Aragó i donar suport a la carta que ha enviat la Comarca, tot en menys de dos mesos. Si creus, Montse, que sóc injusta, pensa en la cara que se m’ha quedat a jo quan he llegit la carta.
Hi ha gent de dretes i gent d’esquerres que té ambició d’escalar per viure de la política. Hi ha gent d’esquerres i de dretes que reneguen dels seus per alguna raó que se m’escapa, però que no deu ser gaire noble. També hi ha gent, d’esquerres i de dretes, que són massa covards per ser on són.
Com es diu un sistema on la llei s’utilitza en contra dels ciutadans? Com es diu un sistema on els governants parlen una llengua diferent a la dels ciutadans? Com es diu un sistema que obliga els ciutadans a canviar de llengua per fer un tràmit públic? Cal que ho escriga en totes les lletres o ja mos entenem tots? Qui és el colonialista? Qui és l’imperialista? Qui l’intransigent? Qui l’intolerant? Li ho pregunto al president de la comarca, Evaristo Cabistany, i a l’alcalde de Fraga, José Luis Moret, si saben com es diu eix sistema. I li ho pregunto també a Miguel Luis Lapeña, que me va jurar i perjurar que dimitiria del càrrec si la Comarca no acceptava escrits en català. Has dimitit ja, Miguel Luis? O només eren paraules?
Prompte arribaran eleccions, unes o altres, i començaran a parlar d’esquerres i de dretes. Tots són iguals. Iguals en l’amor al càrrec, iguals en la mentida i en la presa de pèl.
I en eix panorama, què mos queda? Als demés, no ho sé. A jo em queden els de Convergència Democràtica de la Franja, gent de la terra, que no són d’esquerres ni de dretes, simplement són persones que defensen lo nostre. Llàstima que encara no puguen votar lleis ni mocions. Tot arribarà.
I em queda també la confiança que Joaquín Vera i Francisco Garcia es mantindran ferms en la independència de criteri. Los dos sou de Fraga, i sabeu el que vol dir això, sabeu que ningú mos ha regalat mai res i que mos han fet sentir gent de segona sempre. Quim, quan vas rebre el premi Josep Galan, et vaig demanar públicament que fésseu costat a la gent que defensem lo nostre. Podem canviar les coses? O em defraudareu com ho han fet tots els altres?
(article publicat a La Voz del Bajo Cinca el 27 d'agost de 2009)
Mon jaio era de Fraga. No tenia gaires estudis, però savia que si anava a Lleida no li calia canviar d’idioma. La diferència entre mon jaio i jo és que jo he après a escriure la llengua que ell només parlava. Les coses són així de senzilles, i només per interessos tèrbols les volem maquillar, i, al final, cansa i avorrís.
Per això és avorrit haver de contemplar un altre camí – i ja m’he descomptat del tot – com mos neguen drets i realitats tant des de la dreta com des de l’esquerra.
Volem exemples? El dijous 30 de juliol, el PP, que vol dir José Luis Moret, Jaume Cabòs (t’he de dir Jaime a partir d’ara?), Santi Escandil, Amadeo Sampietro, Sofia Barco, Rosa Ana Aguilar i Antonio Martí van presentar al Ple de l’Ajuntament una moció en contra de la possibilitat que hi hague una llei que reconegue, ni que sigue tímidament, que a Fraga es parla català.
Més exemples? El 24 de juliol, la Comarca del Baix Cinca, governada pel PSOE, que vol dir Evaristo Cabistany, Maria José Fontanet, Antonio Sanclemente, Jorge Lapena, Joaquín Bayona, Miguel Luis Lapeña, Montserrat Villagrasa, Javier Consul, Magda Godia, Antonio Llop, Maria Blasa Cambra, Natalia Pirla i M. Carmen Sandoval, va enviar una carta on es pot llegir ben clar que “toda la documentación que se presente deberá ir en castellano”, i per si no quedava clar, insistís: “no dándose curso a ningún escrito que no sea presentado en castellano”.
Des de la meua humil i emprenyada situació, pregunto, Montse Villagrasa, si es pot presentar una proposició de Llei de Llengues a les Corts d’Aragó i donar suport a la carta que ha enviat la Comarca, tot en menys de dos mesos. Si creus, Montse, que sóc injusta, pensa en la cara que se m’ha quedat a jo quan he llegit la carta.
Hi ha gent de dretes i gent d’esquerres que té ambició d’escalar per viure de la política. Hi ha gent d’esquerres i de dretes que reneguen dels seus per alguna raó que se m’escapa, però que no deu ser gaire noble. També hi ha gent, d’esquerres i de dretes, que són massa covards per ser on són.
Com es diu un sistema on la llei s’utilitza en contra dels ciutadans? Com es diu un sistema on els governants parlen una llengua diferent a la dels ciutadans? Com es diu un sistema que obliga els ciutadans a canviar de llengua per fer un tràmit públic? Cal que ho escriga en totes les lletres o ja mos entenem tots? Qui és el colonialista? Qui és l’imperialista? Qui l’intransigent? Qui l’intolerant? Li ho pregunto al president de la comarca, Evaristo Cabistany, i a l’alcalde de Fraga, José Luis Moret, si saben com es diu eix sistema. I li ho pregunto també a Miguel Luis Lapeña, que me va jurar i perjurar que dimitiria del càrrec si la Comarca no acceptava escrits en català. Has dimitit ja, Miguel Luis? O només eren paraules?
Prompte arribaran eleccions, unes o altres, i començaran a parlar d’esquerres i de dretes. Tots són iguals. Iguals en l’amor al càrrec, iguals en la mentida i en la presa de pèl.
I en eix panorama, què mos queda? Als demés, no ho sé. A jo em queden els de Convergència Democràtica de la Franja, gent de la terra, que no són d’esquerres ni de dretes, simplement són persones que defensen lo nostre. Llàstima que encara no puguen votar lleis ni mocions. Tot arribarà.
I em queda també la confiança que Joaquín Vera i Francisco Garcia es mantindran ferms en la independència de criteri. Los dos sou de Fraga, i sabeu el que vol dir això, sabeu que ningú mos ha regalat mai res i que mos han fet sentir gent de segona sempre. Quim, quan vas rebre el premi Josep Galan, et vaig demanar públicament que fésseu costat a la gent que defensem lo nostre. Podem canviar les coses? O em defraudareu com ho han fet tots els altres?
(article publicat a La Voz del Bajo Cinca el 27 d'agost de 2009)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada