Passa al contingut principal

Criteri

Ya, Lazarito, hijo, pero tú no cuentas, tú no tienes criterio. ¿Tú sabes lo que es eso, el criterio? ¿Lo ves? Si no sabes lo que es, cómo vas a tener… Criterio viene del latín criterio y significa… pues eso. Criterio, la misma palabra lo dice. Aquest és Santa, el líder del grup d'aturats que protagonitzen Los lunes al sol. Amb aquesta escena, no sabrem què és el criteri, però podrem percebre la proximitat que es desprèn dels diàlegs entre persones que han hagut de construir una identitat nova que els permeti fugir de la manca d'identitat sobrevinguda. Els diàlegs de la pel·lícula són plens de paraulotes que estrenyen els lligams del grup i, sovint, suavitzen la conversa perquè la impregnen d'emoció i companyonia. Vi baccio mille volte. La mia anima baccia la vostra, mio cazzo, mio cuore sono innamorati di voi. Baccio el vostro gentil culo e tutta la vostra persona. (Et beso mil vegades. La meva ànima besa la teva, la meva titola, el meu cor estan enamorats de tu. Beso el teu cul formós i tota la teva persona). Aquest és Voltaire el filòsof, el representant de la Il·lustració, que escriu paraules que han de transmetre l'emoció que sent i que no podria expressar si en comptes de cul digués paner o canviés titola per penis, com bé apunta Ariel C. Arango a Las malas palabras. La llengua és molt més que paraula pronunciada, o escrita. Parlem paraules i parlem gestos, fins i tot contextos, relacions, comissions, omissions, tonalitats i punts suspensius. Per tot això, cada vegada que l'anunci del banc intervingut per excel·lència envaeix el saló de casa, m'agafen totes les rojors. Déu ser que les paraules no són suficients, ni les imatges, per transmetre un missatge de bon rotllo. Déu ser que per molta poesia que hi posis, la pornografia és el que és: pura obscenitat. Hem passat del Mejorar. El primer banco de la nueva banca, el títol de l'anunci de 2011, al Todo un futuro juntos, del 2012, i, finalment, Empecemos por los principios i Dar cuerda d'enguany. En tots els casos, referències explícites a principis i valors ètics. Millora, proximitat, esforç, confiança, retorn, professionalitat, integritat, compromís... Si una peça s'atura, tot es deixa de moure... És moment de donar corda entre tots. Sí. És moment de principis i de valors, però, sobretot, és moment de criteri. ¿Tú sabes lo que es eso, el criterio? ¿Lo ves? Si no sabes lo que es, cómo vas a tener… Afirma Francesc Torralba que, en termes generals, creiem que educar vol dir transmetre un seguit de valors, quan del que es tracta és de transmetre criteris, és a dir, eines per poder discernir cap a on anar i per quin motiu. I, en aquest cas, jo, que no tinc gaire criteri, m'inclino per Voltaire i el paner.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per sucar-hi pa

Déu ens dó ser catalans | per menjar bon pa amb tomàquet | amb un raig d’oli discret | i un pols de sal si fa falta; | pa de pagès si pot ser, | que és més saborós que els altres, | i tomàquet ben madur, | però que no ho sigui massa, escrivia Miquel Martí i Pol. El pa amb tomàquet és un prodigi cultural, un encontre entre la cultura europea del blat, l’americana del tomàquet, l’oli d’oliva mediterrani i la sal de la terra que va consagrar la cultura cristiana. Aquest prodigi alimentari és una ocurrència dels catalans, que ha esdevingut un signe d’identitat equivalent a la llengua o a la llet materna, afirmava Manuel Vázquez Montalbán. I així deu ser, perquè en el llenguatge de signes en català, el tomàquet se simbolitza amb una mà que suca el pa amb tomàquet. En canvi, en castellà, les mans subjecten un tomàquet per al sofregit, i sabem que els signes lingüístics reflecteixen la cultura i les relacions socials d’una comunitat. Aquesta cosa tan nostrada, que no és ben bé un plat, sinó

Crits de guerra

Desperta Ferro! i Aragó, Aragó! són els crits de guerra més coneguts dels almogàvers. Els bramaven alhora que picaven al terra amb les ferres de batalla, i llavors representa que l’enemic agafava canguelis amb el sorollam i les espurnes que aixecaven. I és que, sense cridòria, no eren gran cosa, més aviat apareixien bruts i ronyosos, amb els cabells llargs i una barba crescuda, ennegrits pel sol i abillats de manera escassa, amb avarques als peus, tant si era estiu com hivern. Tot això passava els segles xiii i xiv. El corpus de sang, el 7 de juny de 1640, 500 segadors i un bon grapat de barcelonins van entrar al palau del virrei Dalmau de Queralt al crit de Muiren els traidors! , una clamor que ha estat actualitzada gràcies a la televisió, i també Muira el mal govern! , que ben bé es podia haver reciclat. Era l’època, per cert, en què el famós comte duc d’Olivares iniciava una ofensiva que li costaria el desterrament. Entre els segles xiii i xvi, quan algú presenciava un fet delict

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua