Monàrquics per un dia?

Temps complexos per a la família reial espanyola, que amaga i s’amaga entre detalls tècnics, sorpreses jurídiques i creacions administratives que haurien de fer enrogir de vergonya més d’un. Amaga i s’amaga, però els veiem la poteta per sota de la porta, i, encara que l’hagin sucat de farina, no ens poden enganyar: no és blanca. Hi ha qui diu, des de l’independentisme estant, que tot això són problemes dels espanyols, com si un anhel fos una realitat, i, d’alguna manera, juguen també a crear situacions amb paraules i fer veure que som on no som. La família reial, i totes les famílies – o no – que prenen el pèl al contribuent ho fan sense tenir en compte la ideologia dels babaus, així que, des de l’independentisme estant, i fins que es digui definitivament el contrari, la família reial és problema de tots. Des de les rebequeries de princesa que fa un cop de porta i se’n va a pastar fang acompanyada d’un sèquit que cal doblar – i pagar -, fins a la de les factures inversemblants, passant pel del bolet al xòfer o pels llocs de treball ben remunerats que algú haurà d’explicar algun dia, o per una desena de giravoltes més, amb combregades, rodes i molins incorporats. Els babaus sabem que tot plegat és un gran fangar, i del Cinca cap a eixent, una bona part dels ciutadans volem trobar solució en un referèndum il·lús o en unes plebiscitàries que s’albiren, si més no, polèmiques. D’alguna manera, o de qualsevol manera, el que volem és fer botifarra a la gran presa de pèl, reial i plebea. A l’altra banda del Cinca, les coses no pinten gaire bé, perquè el cap de la família, un irresponsable constitucional – perquè la responsabilitat dels seus actes és de l’executiu – no té cap intenció de deixar de ser-ho, i els que podrien enviar-li la carta d’acomiadament no estan per aquesta tasca. Pel que fa als babaus d’aquell territori, tampoc no tenen clar que pagui la pena revoltar-se per canviar un irresponsable per un altre – constitucional, esclar. I tampoc no sembla que hi hagi cap alternativa plebea amb cara i ulls que faci vibrar els anhels republicans, que són els més demòcrates de tots, diguin el que diguin. Aquesta nit, però, tots ens fem monàrquics, perquè els reis que arriben, amb vaixell o amb helicòpter, mantenen l’aura màgica de la il·lusió, i, encara que les passejades costin una picossada, les donem per bones. A la fi, porten joguines, mitjons, bufandes, mocadors, algun perfum i molts caramels. Ara bé, que ningú s’enganyi. Els Reis Mags només regnen un dia, i en el país de les meravelles. Així que, sí, monàrquics per un dia, alguns ens hem posat a escriure la carta, virtual o postal, que demana que, a més d’una corbata o una bossa, escampem la boira, que fem nosa i també ens en fan.