Un xic lamban

L'altre dia, parlàvem d'aquells temes recurrents com la llengua i les obres d'art del litigi. Diu que els anglesos parlen del temps a tota hora, i els meus contertulians i jo parlem del temps a vegades, i a tota hora de llengua. Malalts de llengua, diu algú, i podria ser, ben bé podria ser així, com una malaltia d'aquelles que no es fan notar, que no necessiten anar a cal metge cada setmana, ni es curen, ni condicionen la vida. Crec que tampoc no fan nosa, perquè tampoc no és que apareguin granissades a la pell per un accent mal posat, ni esternudem per una geminada de més, que això ho deixem per als detallistes. És una malaltia que, simplement, acompanya al llarg del dia. Com que una cosa porta a l'altra, i com que mai no hi ha prou consciència de les raons d'un mot, van aparèixer a la conversa Lamban i també lamban. Lamban es diu l'actual president d'Aragó. Molta gent com jo l'ha descobert arrel de la trobada que va tenir amb Miquel Iceta per fer que arreglaven uns assumptes de la comunitat de veïns i, de pas, presentar-se tots dos com a homes de diàleg i entesa. A Iceta ja el coneixia. A Lamban, no, demano disculpes. Em va semblar un senyor molt actual, tan hipster que fa enveja. En aquestes estàvem, quan algú parla de lamban, i n'explica l'origen. Sapigueu que un xic o un xiquet lamban, a Fraga, és una persona valenta. No apareix el terme als diccionaris, ni tan sols, on vas a parar, a l'Alcover-Moll, que mira que recull vocables, també de Fraga. No coneixia la història que amaga aquest adjectiu, i me la va explicar allà mateix Francesc Ricart. Devia de ser als anys 50 o 60 o als dos que a l'hotel Sorolla feien combats de lluita lliure. Era la mateixa època dels spaguetti western, quan arribaven actors, directors, càmeres i acció, i rodaven pels volts de Monegres pel·lícules com a xurros, i agafaven gent del poble com a extra. També s'allotjaven al Sorolla. La lluita lliure era prou seguida. Hi havia a Catalunya una Federació important que s'havia estès fins més enllà del desert, amb socis i seguidors. Cap a mitjans dels anys 40, l'Aragó va fer-ne federació pròpia, perquè representa que aquest esport tenia èxit. En aquell context va aparèixer un altre Lamban, també d'Ejea, vora de Saragossa. Va ser tota una llegenda de l'època en lluita lliure. He vist – grandeses d'internet – com anunciaven el dia que havia de competir al Price de Barcelona, i també les notes que es van publicar quan va morir fa dos anys. I és que es va proclamar campió del món l'any 1954. A més, va actuar en algun spaguetti western, dels que es rodaven a Fraga. Finalment, al meu poble Lamban es va transformar en lamban i es va incorporar a la parla com a adjectiu. Ara que hi ha un altre Lamban, vés que no es perdi, que tot podria ser, per moltes derogacions del lapao que anunciï. Més que res perquè ja va deixar clar que l'única llengua oficial de l'Aragó és el castellà.