Rosalind Franklin va ser una investigadora anglesa de primer nivell. Parlava de manera directa, mirava als ulls amb impaciència i treballava de forma incansable. El 1953, el seu col·lega Wilkins, tímid, de poques paraules i amb tendència a evitar el contacte visual, va ensenyar a James Watson la fotografia 51, una imatge que va prendre amb raig X l'equip de Franklin i que confirmava l'estructura de doble hèlix de l'ADN.
Wilkins i Franklin no es portaven bé. És probable que Franklin menystingués a Wilkins, i se sap que Wilkins l'acusava d'actuar amb aires de superioritat.
El cert és que James Watson i Francis Crick van aconseguir l'informe confidencial de Rosalind Franklin sobre el model helicoidal, i van publicar, juntament amb Maurice Wilkins, els avenços que apuntava Franklin.
L'any 1962, Watson, Crick i Wilkins van rebre el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina, i no van fer cap esment a Rosalind Franklin, que havia mort 4 anys abans.
Hem de dir que aquesta història bruta és prou coneguda, i la tasca de Franklin, respectada entre la comunitat científica.
Francisco Nicolás Gómez, estudiant de Dret, va ser detingut l'any 2014 per falsedat, estafa i usurpació d'identitat. Intel·ligent, amb do de paraula, feia gala dels contactes d'alt nivell que tenia, i va ser vist i fotografiat en companyia de personalitats de relleu en la política espanyola.
Alicia Esteve va ser durant sis anys Tania Head. Afirmava que havia sobreviscut als atemptats de l'11S a Nova York. Les suposades vivències durant l'atemptat la van portar a aparèixer en nombrosos mitjans de comunicació, i va acabar presidint l'Associació de Supervivents del World Trade Center. L'any 2007, el New York Times va descobrir la farsa d'aquesta barcelonina.
Aquests són alguns casos d'impostura o falsedat en el comportament que han fet el salt i s'han fet públics. N'hi ha més, molts més, que viuen al costat nostre, a la feina, a l'escola o al barri. Són els impostors.
Com els podem detectar? Francament, si ens hem de refiar dels exemples il·lustres que he compartit, ens resulta difícil.
Els experts en comportament faciliten pistes, com ara fixar-nos en la manera d'actuar. Els impostors són més proclius a no parlar en públic, perquè s'estimen més els petits grups. Esmenten més aviat els triomfs que no els fracassos, eviten la intimitat i no aprofundeixen en les converses. Aduladors selectius, no són amics de parlar de com se senten, i tendeixen a dividir els grups. Cal dir també que esmercen la major part de l'energia en ser impostors.
El comú dels mortals pateix l'impostor en el lloc de treball. Franklin és un dels exemples més colpidors, i també ho és la reacció que va tenir: va seguir treballant, tot i saber que li estaven prenent el pèl.
Si algú volia una poció per desfer-se d'aquell personatge que té massa a la vora perquè sigui divertit, he de dir que només compto amb la solució Rosalind.
Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada