Rebo una felicitació de Nadal des d'Aràbia Saudita que m'agafa per sorpresa. Penso, de primeres, que hi ha persones educades en el respecte, i m'alegro que em dediquin algun moment de la seva vida. Després, dubto si felicitar jo també els Nadals i el nou any o donar les gràcies i prou. Em va passar el mateix la primera vegada que en vaig rebre una des de la Xina, que em va deixar perplexa.
Finalment, decideixo donar les gràcies i prou, més que res perquè a Aràbia Saudita està prohibida la celebració del Nadal i del nostre any nou.
Porto uns quants Nadals a les esquenes, amb poques diferències en les celebracions. Família i taula en són ingredients bàsics. Si hi ha nens petits, millor que millor, perquè llavors el tronc es pot fer cagar amb tot el protocol – algú deia que totes les cases haurien de tenir un xiquet o altre per Nadal, no és mala idea -. Amb nens, fer el pessebre és gairebé obligat, i reproduir tot allò que recordem de quan els nens érem nosaltres, també.
Enguany tinc un una novetat, i no arriba de l'estranger: tinc convidada vegetariana.
Ja he dit que família i taula són ingredients bàsics, en el meu cas, per als Nadals. Si penso en la taula, i em toca decorar-la, repasso possibilitats entre gambes, capó, canalons, xai, vedella, patés, fumats... No pensava que hauria de fer un menú especial, sense proteïna animal, en aquestes dates.
Cerco a veure què trobo per la xarxa, perquè ha d'haver-hi alternatives sucoses. No dic per a tothom, perquè estic segura que més d'un em retiraria la paraula – jo mateixa, sense anar més lluny.
Trobo una recepta que deu ser un clàssic en el ram: fals paté de llenties i nous. Es tracta de triturar llenties, nous, alls, suc de llimona, oli, comí, sal i pebre. No puc resistir la temptació de trobar una imatge d'aquest plat, i veig una mena de pasta fosca poc atractiva.
Penso en una taula que tingui color, i veig un gratinat de mongetes vermelles. El vermell fa Nadal. Es tracta de coure albergínia, pebrot, ceba, tomàquet, orenga, comí, sal i pebre, afegits en diferents moments; aquesta barreja es posa al forn durant tres quarts d'hora, amb les mongetes vermelles ja cuites, i unes rodanxes de tomàquet per sobre. Finalment, s'hi afegeix formatge, i es gratina. Què voleu que us digui?
Estic per fer un aperitiu que inclogui arròs amb bolets i croquetes de col-i-flor, seguir amb una crema de porros i, per acabar, canalons d'espinacs.
La resta, podem menjar també patés i gambes, afegir daus de salmó fumat a la crema de porros, i decidir si els canalons són de l'àvia o de Popeie.
Per les postres, cap problema, perquè no es tracta d'una convidada vegan, sinó vegetariana, així que els torrons són aptes.
Nadal amb família, com sempre, i taula diferent, taula finalment.
Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada