Fa uns dies vaig anar a l'aeroport de Barcelona, i no vaig agafar cap avió. En canvi, vaig visitar unes instal·lacions que reben i preparen la càrrega aèria, les mercaderies que viatgen en avió.
Per a fer més amena la visita, els organitzadors van amagar un explosiu en una capsa, i van demanar que un vigilant de seguretat amb el seu gos fes inspecció dels paquets que hi havia. El gos, guiat pel vigilant de seguretat, s'acostava a les capses, nerviós, i les ensumava, movia la cua i no parava quiet. Però sembla que tot això, al contrari del que ens van ensenyar les pel·lícules, no és cap senyal d'alerta. Al contrari, quan va trobar l'explosiu, va seure al costat de la capsa del delicte sense fer cap moviment. Quan el vigilant de seguretat va prendre l'explosiu del lloc on el gos havia assenyalat, el va premiar.
El binomi que formen vigilant i gos necessita de compenetració i entrenament. El gos ha de confiar-hi plenament, i saber que si troba el que ha de buscar, obtindrà una recompensa que li agradarà. Encara que finalment sembli que és només qüestió de nas, es tracta de reforçar positivament l'animal, i que el vigilant sàpiga, a més, guiar-lo i recompensar-lo quan toca.
La mateixa setmana, vaig viure una experiència vínica. Entre altres, em van donar a ensumar 10 càpsules d'aromes. El vi és capaç de desprendre més aromes encara, però prou feina vaig tenir amb aquesta mostra.
Es tractava d'ensumar la càpsula i endevinar a què feia olor. He de confessar que en vaig encertar un 50%, i vaig ser incapaç de determinar a què corresponia l'altre 50%. Rosa, vainilla, fumat, regalèssia i cítric. No em demaneu gaire més, perquè no tinc l'olfacte gaire educat, per molt que m'entesti a fer veure el contrari.
Diuen que l'olfacte dels gossos és entre 10 mil i 100 mil vegades més potent que l'olfacte humà. En la comparació entre el gos de l'aeroport i una servidora, segur que la distància s'ha fet encara més gran.
Llarg, petit, gran i gros, arremangat, curt, aguilenc, ossut, camús, vermell, carnós, recte, prim i punxegut, ondulat, de bola, petit i ample són alguns del tipus de nas. Algunes persones llueixen un nas protuberant amb elegància, i altres s'avergonyeixen del que els ha tocat.
A la Xina, les operacions de nas s'han incrementat, i hi ha molts joves que pensen que l'aparença física és determinant a l'hora de trobar feina. Per això, volen transformar el nas petit i ample en un nas recte, que sembla que té més adeptes. Aquesta moda se suma a les operacions de pòmuls i d'ulls, i els xinesos ja són el segon país del món en operacions estètiques.
Ignoro si després de les operacions incrementen o disminueixen capacitat olfactiva, si saben apreciar més un vi o detectar un explosiu. Però és ben clar que hi ha molts plaers que són qüestió de nas, i això no sé si passa pel quiròfan.
Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada