Only for ladies, please. Aquesta és la frase que li va quedar gravada a un amic que va anar de vacances a Dubai. Estava tan absort i sorprès, comentava, amb la descoberta que el metro tenia classe or, assimilable al business, que s'havia colat a la secció especial per a dones i nens. Estava entre vagó i vagó, recolzat, encara en tràmit de recuperació per l'impacte, i una senyora li va espetegar, deia, una tirallonga en anglès. Com que ell li va respondre amb una mirada d'incomprensió, la senyora va anar per feina: only for ladies, please, amb cara de pocs amics.
A Londres, el Pink Ladies no és una varietat de poma, almenys no en exclusiva. Es tracta d'un club per a senyores centrat en un servei de taxi que va més enllà del trasllat d'un punt a un altre de la ciutat. Per exemple, recullen un nen de l'interior d'un local i el traslladen fins al lloc de destinació a mans d'un adult, o s'asseguren que el nen entri al col·legi.
A algunes ciutats de Mèxic es va intentar implementar el taxi rosa sense èxit. Estava orientat a facilitar a les dones un mitjà de transport segur. No va funcionar. A altres ciutats s'ha intentat l’Only for ladies, o el taxi rosa, i tampoc no ha funcionat.
Segurament hi ha condicionants que ajuden alguns segments de negoci. Que ha Dubai estigui mal vist que una dona pugi a un vehicle sense el seu marit ajuda a desenvolupar el transport per a les dones. I que a Londres hi hagi tradició de clubs masculins ajuda a desenvolupar el negoci dels clubs femenins. A altres indrets, aquests trets no es donen, i segurament els serveis convencionals mixtes poden omplir aquelles necessitats de la població sense haver de crear ofertes per a un gènere específic.
Només per a noies. Aquest és el col·legi que probablement triarà una mare que conec per a la seva filla. M'explica que, a l'entorn on viu, l'oferta de centres escolars no li acaba de fer el pes, que ha demanat visitar un centre escolar femení perquè li expliquin línia educativa. Espera, diu, entendre les raons de la segregació, i que està disposada a anar-hi sense prejudicis. Crec que em vol convèncer a mi, perquè, em fa l'efecte, ella ja n'està convençuda. Segurament li explicaran que nois i noies tenen un desenvolupament diferenciat, i que l'educació segregada ajudarà a la igualtat d'oportunitats.
Jo no crec que hi hagi una gran demanda de segregació escolar per sexes, però el cert és que les escoles que ofereixen aquest servei, per dir-ho d'alguna manera, hi són.
Confesso que a mi m'agrada la segregació per sexes quan es tracta d'anar al lavabo, i que only for ladies no em sobta si es troba a sota d'un WC.
Ara bé, al món, al meu món, els espais de seguretat o d'intimitat tenen poc a veure amb la segregació per sexes. Més aviat està relacionada amb el silenci i el recolliment, amb la confiança i la tendresa, i això no és de gènere.
Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada