Incerta història

Només fem que parlar de reis i de conflictes entre reis, i la història deu ser més coses que els entreteniments dels reis d'un costat i d'un altre. El professor de Socials va riure, i em va etzibar que la Història no la feien les persones anònimes. Crec que no vaig saber contestar, almenys no recordo com me'n vaig sortir. Només tenia quinze anys, i l'exabrupte va sortir sense mala intenció, perquè tenia i tinc la sensació que aquelles batalletes eren massa llunyanes. Anys després, vaig assistir a altres classes on els reis i les aliances o les enemistats entre corones ja no eren protagonistes gairebé únics del pas d'una època a una altra. El preu de la sal o del blat, la legislació vigent en cada moment, les desobediències, les relacions de poder o els corrents d'opinió organitzats prenien espai a les intrigues de palau. Imagino que la Història, com la vida, és allò que passa mentre fem una altra cosa. I em pregunto si en algun lloc hi ha una persona corrent que ha fet alguna cosa extraordinària que ha canviat substancialment les nostres vides, o si el nou pentinat de la reina espanyola serà decisiu per a resoldre la qüestió catalana. Mentre rego les plantes i faig cabòries, sento que una veu d'home gran diu compto les persones que passen pel carrer. Algú li ha preguntat què hi feia allà, i ell devia de tenir la resposta preparada pels anys, o amb els anys. A mi no m'ha arribat el moment de comptar persones que passen pel carrer, així que segueixo amb la meva. Al costat, algú altre explica que les persones hauríem de viure dues vides: la primera, per a veure què s'hi cou; la segona, per a prendre decisions amb més coneixement. No sé si hi estic d'acord, perquè el vertigen de la incertesa em sembla engrescador. Puc entendre, esclar, el rerefons de l'expressió, el neguit sobre si és millor una opció o una altra. Les pel·lícules sobre viatges en el temps tampoc no han ajudat gaire. N'hi ha un grapat que expliquen com un canvi en una decisió afecta de manera dràstica els fets posteriors. I n'hi ha que expliquen que l'alternativa modula només la forma en què arribem a la mateixa situació que volíem evitar. En el primer cas, som persones lliures que actuem segons el criteri del moment, i triem, sense saber-ho, com són les nostres vides. En el segon cas, el destí és predeterminat, i fem el que fem, tot succeirà segons un pla que no coneixem. Trec les fulles seques de les plantes perquè no amarguin l'existència de les noves amb aquella aparença marró. Estic a punt de seure al costat de la veu vella i comptar tothom que passi pel carrer. Llavors recordo que per molt que vigili com passen les hores, el temps seguirà el seu ritme, aliè a la mirada de qualsevol.