Regeneracions

L’any 2010, Darek Fidyka, bomber de 36 anys, va rebre 18 ganivetades d'un company convençut que havia tingut un afer amb la seva dona, i el va deixar paraplègic. Fa quatre anys, l'equip de neurocirurgians de Breslau, a Polònia, li va practicar un auto-transplantament de cèl·lules mare obtingudes del bulb olfactiu. Mesos després que li injectessin primer les cèl·lules a la medul·la i després teixit nerviós del turmell, el bomber tornava a caminar. Geoffrey Reisman, investigador de l'Institut de Neurologia del University College de Londres, afirma que les fibres nervioses proven en tot moment de regenerar-se, però han de trobar un canal per a transitar. És com si un motorista arribés a una carretera tallada, i, a través d'altres rutes, trobés finalment la seva destinació. La regeneració espontània d'un bosc és la facultat de reconstrucció natural, després de la destrucció total o parcial de la coberta forestal. Un peu, quatre llavors espargides pel vent i paciència, molta paciència, són elements que sovint seran suficients perquè el bosc es recuperi. No serà, de ben segur, a la velocitat que voldríem. I és que la resiliència en un ecosistema és més visible amb calendari geològic que amb calendari gregorià. La crisi colonial de finals del segle xix a Espanya es va arrodonir amb la campanya de la premsa estrangera que presentava una situació catastròfica, amb un sistema polític basat en la corrupció, format per polítics ineficaços. En aquell context, un corrent intel·lectual pretenia regenerar la vida cultural, econòmica, social i política d'Espanya des de dins del sistema, no fos que arribés una revolució popular que ho engegués tot a dida. Ho van intentar des de dalt, però el falsejament electoral i el sistema dinàstic no van variar. Regeneracionisme i resiliència són paraules que han aparegut de sobte en la vida política del nostre televisor – tant se val el canal -, i sembla que el maquillatge que ens espera té tots els visos de ser una mena de déjà vu centenari. No em mal interpreti ningú: el nostre país pot tenir el significat que cadascú li vulgui posar; i déjà vu centenari no vol dir falsejaments electorals ni sistemes dinàstics, sinó allò que va encunyar Antoni Maura de la revolució des de dalt. Hi ha dos exemples de regeneració real que se m'han ocorregut. Un, d'una persona en situació de paraplegia. Un altre, d'un bosc qualsevol. En ambdós casos, les cèl·lules van trobar un camí per a regenerar-se i esdevenir allò que eren, perquè es la seva condició de ser. En el cas dels sistemes polítics, alimentats en bona part per llepaculs i aconseguidors, em resulta difícil entendre que hi hagi regeneració per a esdevenir una altra cosa que no sigui el que són. Si em permeten, en aquest cas caldrà una restauració de l'ecosistema, no sigui que vulguem pinars i acabem atrapats en un gran alzinar.