Llegia l'altre dia que un somni es transforma en un objectiu quan marquem data al calendari. Segur que establir un moment en el temps serveix per a començar a concretar i a treballar perquè aquell somni pugui ser una realitat. Tanmateix, hi ha un aspecte més rellevant encara, i és el desig. Ja ho diuen: vigila amb el que desitges, perquè es podria complir.
Somnis, desigs, metes, objectius, propòsits són paraules que inclouen dinamisme i energia, però no signifiquen el mateix.
El desig és la força que empeny a fer o a imaginar un somni a tocar dels dits, i és també l'impuls que impel·leix a mantenir la tenacitat per a no defallir quan les coses es torcen.
Els objectius serien somnis amb data, si, i també passats pel turmix del raciocini. Els somnis tendeixen a ser abstractes, eteris. Els objectius són assequibles, encara que siguin grans i a llarg termini.
Les metes són objectius d'anar per casa. Els cal també un polsim d'il·lusió, un grapat de desig, un saltejat d'estructura i, sobretot, una data. El calendari és imprescindible en tot allò que es vulgui aconseguir. També en els propòsits. Fins i tot, i sobretot, en els propòsits, que són tots aquells somnis, metes i objectius que som capaços de desitjar fins al punt de posar-nos-hi per a atrapar-los.
Com que va de somnis, i com que els somnis es poden complir, no em puc estar de recordar les faules que ens adverteixen que hem de vigilar amb el que desitgem, perquè quan els deus ens volen castigar, atenen les nostres pregàries. Que li ho preguntin a Sibil·la, que demanava la immortalitat, i després volia morir penedida i tipa de veure com passaven els anys i ella s'hi quedava; o al rei Mides, que fruïa per aconseguir que tot el que toqués es convertís en or, i quan ho va aconseguir es va adonar de la bestiesa que havia fet.
Hi ha temptacions que requereixen força i valor per caure-hi, per jugar-s'hi la vida en un instant. Ja ho deia sir Robert Chiltern a la comèdia que va escriure Oscar Wilde: no hi ha feblesa, al contrari, cal molt coratge per caure en segons quines temptacions. (I tell you that there are terrible temptations that it requires strength, strength and courage, to yield to. To stake all one's life on a single moment, to risk everything on one throw, whether the stake be power or pleasure, I care not - there is no weakness in that. There is a horrible, a terrible courage – Acte II, Un marit ideal. Oscar Wilde).
Jo, que tinc coratge, vull caure en la temptació de demanar als deus que m'atorguin un somni. Hi penso caure de quatre potes. Prego als deus que m'atorguin bellesa interior, i que el meu exterior hi estigui en harmonia. Que els savis em semblin rics, i que jo només tingui la riquesa que una persona sensata pugui tenir. No penseu que m'he tornat bleda. Com Sòcrates explicava a Fedro, és l'únic desig que no pot fer mal.
Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada