Passa al contingut principal

Pacte ERC - FACAO?

Els últims mesos, s’ha posat en marxa una pàgina web de promoció de Catalunya que es va inaugurar com a “Hazte fan de Catalunya”, perquè només es podia consultar en castellà. Després de rebre moltes queixes, el departament de la Generalitat competent (o no?), dirigit per ERC, va ampliar les opcions lingüístiques, de manera que s’hi pogués accedir en alguna de les llengues oficials de l’Estat espanyol, a més de l’anglès. I, com que no ve d’un pam, es van habilitar les opcions de català, castellà, valencià, anglès, euskera i gallec. Llàstima que no s’hage aprovat encara la llei de l’aragonès oriental, així hagués quedat rodona.
La pàgina ha estat accesible en eixos sis idiomes, català i valencià inclosos, fins que una colla d’eixelebrats que no pensen en la imatge de Catalunya i l’harmonia entre les regions d’Espanya, que estan a favor del dret a decidir, però només en algunes qüestions, i que quan es tracta de decidir com es diu una llengua, en lloc de preparar urnes, invoquen l’autoritat acadèmica, insisteixo, fins que una colla d’eixelebrats ha denunciat que una conselleria dirigidia per ERC fes palesa la fragmentació lingüística que reivindiquen els defensors del dret a la ignorància. Llavors, un 23 de setembre, desapareix l’opció del valencià.
I jo em pregunto, qui assessora aquesta gent? Han llogat un membre de la Facao per embolicar la troca? Un d’eixos il•luminats que diu que recorrerà una proposició de llei al Tribunal Constitucional perquè la consideren il•legal? (no puc parar de riure des de que ho vaig llegir! A qui se li ocorre dir que una proposició de llei és il•legal? Oh, sí, a un defensor del dret a la ignorància! I qui diu que el Tribunal Constitucional es pronuncia sobre il•legalitats? Deixem-ho córrer). Em penso que n’hi havia un que es presentava a oposicions a la Generalitat, al cos de professorat d’ensenyament secundari, si no em falla la memòria, cofoi de poder cobrar dels pressupostos catalans mentre fa la botifarra.
O podria ser pitjor. Podria ser que es cuinés un pacte ERC – FACAO. Ho saben al carrer Calàbria? I a Fraga?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per sucar-hi pa

Déu ens dó ser catalans | per menjar bon pa amb tomàquet | amb un raig d’oli discret | i un pols de sal si fa falta; | pa de pagès si pot ser, | que és més saborós que els altres, | i tomàquet ben madur, | però que no ho sigui massa, escrivia Miquel Martí i Pol. El pa amb tomàquet és un prodigi cultural, un encontre entre la cultura europea del blat, l’americana del tomàquet, l’oli d’oliva mediterrani i la sal de la terra que va consagrar la cultura cristiana. Aquest prodigi alimentari és una ocurrència dels catalans, que ha esdevingut un signe d’identitat equivalent a la llengua o a la llet materna, afirmava Manuel Vázquez Montalbán. I així deu ser, perquè en el llenguatge de signes en català, el tomàquet se simbolitza amb una mà que suca el pa amb tomàquet. En canvi, en castellà, les mans subjecten un tomàquet per al sofregit, i sabem que els signes lingüístics reflecteixen la cultura i les relacions socials d’una comunitat. Aquesta cosa tan nostrada, que no és ben bé un plat, sinó

Crits de guerra

Desperta Ferro! i Aragó, Aragó! són els crits de guerra més coneguts dels almogàvers. Els bramaven alhora que picaven al terra amb les ferres de batalla, i llavors representa que l’enemic agafava canguelis amb el sorollam i les espurnes que aixecaven. I és que, sense cridòria, no eren gran cosa, més aviat apareixien bruts i ronyosos, amb els cabells llargs i una barba crescuda, ennegrits pel sol i abillats de manera escassa, amb avarques als peus, tant si era estiu com hivern. Tot això passava els segles xiii i xiv. El corpus de sang, el 7 de juny de 1640, 500 segadors i un bon grapat de barcelonins van entrar al palau del virrei Dalmau de Queralt al crit de Muiren els traidors! , una clamor que ha estat actualitzada gràcies a la televisió, i també Muira el mal govern! , que ben bé es podia haver reciclat. Era l’època, per cert, en què el famós comte duc d’Olivares iniciava una ofensiva que li costaria el desterrament. Entre els segles xiii i xvi, quan algú presenciava un fet delict

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or