El curs escolar 2000-2001 es va iniciar a la Franja amb un projecte nou, que tenia com a objectiu posar a l’abast dels professionals de l’ensenyament un banc d’activitats culturals en català. Escriptors, músics i altres artistes, tallers, conferències i exposicions eren algunes de les propostes que podien utilitzar els docents per acostar les manifestacions culturals de les comarques catalanoparlants de l’Aragó i de tot el territori lingüístic català als alumnes de les escoles de primària, instituts de secundària i centres d’adults de la Franja, a més de les biblioteques.
El mes de setembre es va eliminar aquest Projecte d’Animació Cultural, que va rebre el nom de Jesús Moncada, a les escoles de la Franja. Ja se n’han fet ressò els diaris.
A més, el director general de Cultura d’Aragó, en una entrevista publicada el 6 de juny d’enguany, es mostra contrari a la intervenció de l’Estat en la cultura amb l’argument que produeix desmoralització i corrupció dels artistes, ja que les subvencions públiques eviten que l’artista s’enfronti als gustos del públic.
Per sort, hi ha economistes que entenen que les tendències de mercat no es poden entendre sense aprofundir en la cultura d’un segment de consumidors. Justament aquesta és una gran aportació de la cultura a les decisions empresarials.
Per sort, molts sabem que no ens estimula allò que ignorem, sinó que ens entusiasmem amb una matèria com més la coneixem. Justament per això, tastem una tapa de literatura, degustem una bona pel·lícula, fem una mossegada a una obra de teatre i, si ens agrada, hi tornem.
En períodes de crisi hi ha ajust de pressupostos, també dels públics, això és una obvietat. Ara bé, les vaques magres representen l’oportunitat de gestionar més acuradament i amb més creativitat els recursos de què disposem, amb els ajustos necessaris, esclar. Hauria de ser també una obvietat que la creativitat no es crea, però sí s’estimula.
Tips com estem tots de sentir a parlar de la necessitat d’innovar en tots els aspectes, hauríem de començar a replicar que la innovació és fruit de la creativitat, i que la cultura n’és la base fonamental que permet desenvolupar aquesta capacitat humana. Per això, el suport públic a les iniciatives culturals s’ha de començar a entendre en termes d’inversió i no de subvenció.
En aquesta línia, amb la desaparició del Projecte Jesús Moncada d’Animació Cultural, no s’han esborrat subvencions, s’han eliminat inversions a la creativitat que, després, es podia convertir en diners a través de la innovació. Perquè, al final, sí, és qüestió de balanços, i la cultura també és rendible.
Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada