Passa al contingut principal

Grand Prix

La vida és una sorpresa, tenia raó el Gato Pérez. Si no em passés la vida veient TV3 – a vegades també Tele 5, però, ep! programes seleccionats, CSI, per exemple – sabria què carai és això del Grand Prix. M'he hagut de documentar, cosa que no passaria si fes un cop d'ull a canals d'entreteniment de tant en tant. Ara ja sé que un programa de la Primera, que al seu dia va presentar l'inefable Ramon Garcia i, posteriorment, el cantant (!) Bertín Osborne, es va vendre a la FORTA, que és aquesta cosa que agrupa els canals autonòmics, i amenitza els estius amb el títol Grand Prix. Evidentment, ni TV3, ni TVG ni ETB emeten el programa. Algú es preguntarà per què; bé, si no coneix la resposta, millor deixar-ho estar.
En tot cas, res a dir, no sóc crítica de televisió, em defineixo com a simple usuària capritxosa, com el comú dels mortals, i veig el que vull, com tothom.
Ara bé, si el meu poble es planteja presentar-se al programa, llavors començo a investigar de què va això, i resulta que es tracta d'enfrontar pobles en diferents competicions, per aconseguir un premi embolicat de bona fe: diners per a obres socials al municipi guanyador.
Cada poble forma un equip de 30 participants, l'alcalde, un xiquet del poble i un personatge famós que fa de padrí. Fa una farum de caspa que espanta! Almenys a esperits sensibles com el d'una servidora, que pot atipar-se d'ababols a la vora del riu, però no suporta la possibilitat que Fraga es projecti al món, ni que sigui al món dels espectadors d'aquest programa, amb una imatge tan basta. Se m'acut que la propera podria ser promoure un concurs musical a partir de ventositats humanes. Per què no? A la fi, diuen, al Moulin Rouge funcionava.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per sucar-hi pa

Déu ens dó ser catalans | per menjar bon pa amb tomàquet | amb un raig d’oli discret | i un pols de sal si fa falta; | pa de pagès si pot ser, | que és més saborós que els altres, | i tomàquet ben madur, | però que no ho sigui massa, escrivia Miquel Martí i Pol. El pa amb tomàquet és un prodigi cultural, un encontre entre la cultura europea del blat, l’americana del tomàquet, l’oli d’oliva mediterrani i la sal de la terra que va consagrar la cultura cristiana. Aquest prodigi alimentari és una ocurrència dels catalans, que ha esdevingut un signe d’identitat equivalent a la llengua o a la llet materna, afirmava Manuel Vázquez Montalbán. I així deu ser, perquè en el llenguatge de signes en català, el tomàquet se simbolitza amb una mà que suca el pa amb tomàquet. En canvi, en castellà, les mans subjecten un tomàquet per al sofregit, i sabem que els signes lingüístics reflecteixen la cultura i les relacions socials d’una comunitat. Aquesta cosa tan nostrada, que no és ben bé un plat, sinó

Crits de guerra

Desperta Ferro! i Aragó, Aragó! són els crits de guerra més coneguts dels almogàvers. Els bramaven alhora que picaven al terra amb les ferres de batalla, i llavors representa que l’enemic agafava canguelis amb el sorollam i les espurnes que aixecaven. I és que, sense cridòria, no eren gran cosa, més aviat apareixien bruts i ronyosos, amb els cabells llargs i una barba crescuda, ennegrits pel sol i abillats de manera escassa, amb avarques als peus, tant si era estiu com hivern. Tot això passava els segles xiii i xiv. El corpus de sang, el 7 de juny de 1640, 500 segadors i un bon grapat de barcelonins van entrar al palau del virrei Dalmau de Queralt al crit de Muiren els traidors! , una clamor que ha estat actualitzada gràcies a la televisió, i també Muira el mal govern! , que ben bé es podia haver reciclat. Era l’època, per cert, en què el famós comte duc d’Olivares iniciava una ofensiva que li costaria el desterrament. Entre els segles xiii i xvi, quan algú presenciava un fet delict

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua