Passa al contingut principal

Improperis

El 19 d'abril, la Comissió per la Dignitat, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Associació Catalana d'Actors i Directors aplegaran (segurament ja han aplegat quan ho llegiu) un munt d'improperis elaborats per l'ocasió per diferents escriptors, i llegits en alguns casos pels mateixos autors, i en d'altres per actors. La convocatòria és al llapis del Passeig de Gràcia de Barcelona, on encara hi ha un monument franquista, i el motiu, la reivindació de la dignitat de la llengua catalana.
Hi ha moltes veus que diuen que al català li falta argot, que és una llengua que no disposa de paraules malsonants i insultants contundents, i que sovint s'ha de recórrer al castellà per renegar com cal. Bé, si les coses van com han d'anar, el 19 d'abril serà la data per presentar propostes creatives entorn a l'insult i l'improperi, serà una barreja de composicions malsonants i deliri col·lectiu, una espècie de diada de l'amor japonès - quan l'home es posa a cridar com un possés l'amor que li ret a la seva dona - però més a prop de la saturació representada per uns pebrots al capdamunt de tot.
Des d'aquesta pàgina, vull fer una contribució a la diada de l'improperi, i dedico el meu insult als nostres representants polítics, una colla de pallusos ganduls i barruts, sense imaginació ni esme, incapaços de veure més enllà del seient, amb una pastanaga cagadubtes per nas. S'ha de ser dropo i deixat, carai! Sort en tenim del Miquel Català, que ara ens ha ensenyat com podria ser la web de Fraga en català, sense perdre-hi gaire temps. Ens explica que va anar a l'adreça http://translate.google.com/ i va demanar que google traduís la web de Fraga de l'espanyol al català. El resultat és el propi d'una traducció automàtica, però no em direu que no deixa en evidència a tots els que s'maguen en la complicació per no fer una cosa tan senzilla. Per cert, si la web està en text pla i no com a imatge, llavors es pot traduir del tot. Au, pallassos! Foteu la panxa al sol, que altra cosa no sabeu fer!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per sucar-hi pa

Déu ens dó ser catalans | per menjar bon pa amb tomàquet | amb un raig d’oli discret | i un pols de sal si fa falta; | pa de pagès si pot ser, | que és més saborós que els altres, | i tomàquet ben madur, | però que no ho sigui massa, escrivia Miquel Martí i Pol. El pa amb tomàquet és un prodigi cultural, un encontre entre la cultura europea del blat, l’americana del tomàquet, l’oli d’oliva mediterrani i la sal de la terra que va consagrar la cultura cristiana. Aquest prodigi alimentari és una ocurrència dels catalans, que ha esdevingut un signe d’identitat equivalent a la llengua o a la llet materna, afirmava Manuel Vázquez Montalbán. I així deu ser, perquè en el llenguatge de signes en català, el tomàquet se simbolitza amb una mà que suca el pa amb tomàquet. En canvi, en castellà, les mans subjecten un tomàquet per al sofregit, i sabem que els signes lingüístics reflecteixen la cultura i les relacions socials d’una comunitat. Aquesta cosa tan nostrada, que no és ben bé un plat, sinó

Crits de guerra

Desperta Ferro! i Aragó, Aragó! són els crits de guerra més coneguts dels almogàvers. Els bramaven alhora que picaven al terra amb les ferres de batalla, i llavors representa que l’enemic agafava canguelis amb el sorollam i les espurnes que aixecaven. I és que, sense cridòria, no eren gran cosa, més aviat apareixien bruts i ronyosos, amb els cabells llargs i una barba crescuda, ennegrits pel sol i abillats de manera escassa, amb avarques als peus, tant si era estiu com hivern. Tot això passava els segles xiii i xiv. El corpus de sang, el 7 de juny de 1640, 500 segadors i un bon grapat de barcelonins van entrar al palau del virrei Dalmau de Queralt al crit de Muiren els traidors! , una clamor que ha estat actualitzada gràcies a la televisió, i també Muira el mal govern! , que ben bé es podia haver reciclat. Era l’època, per cert, en què el famós comte duc d’Olivares iniciava una ofensiva que li costaria el desterrament. Entre els segles xiii i xvi, quan algú presenciava un fet delict

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua