Últimament sento a dir que els polítics no parlen del que de realment interessa als ciutadans, i com que, gràcies a Goebbels, sé que una mentida dita mil vegades acaba sent una veritat, intentaré carregar-me aquesta afirmació si més no esbiaixada.
Algú sap el que realment interessa als ciutadans? Qui és que s'atorga la capacitat d'esbrinar en l'entrellat de cabòries individuals i col·lectives el que realment interessa a la gent?
Jo, que no tinc cap bola de vidre, i de bruixa ni l'escombra, no sé què interessa realment als altres, sé el que m'interessa a mi, el que em molesta, el que em falta i el que em sobra, i sé també que jo sóc la mesura de la meua vida – com vostè ho és de la seua, no ens enganyem.
Des de la meua mesura, diré que els polítics tracten molts àmbits que m'interessen, de com garantir el subministrament d'energia, de com gestionar l'aigua, de si s'apugen o s'abaixen impostos, de les infrastructures de comunicació, de seguretat, d'un munt de qüestions, vaja, que afecten la meua vida, m'agradi o no. Fins i tot parlen de llengua, potser no tal com voldria, però en parlen.
En la vida política, al meu entendre, no hi falten temes d'interès, el que falta és passió, convicció, un projecte en el que de veritat es creu i de veritat es defensa. Quan em sento lluny de qui es dedica a la política no és quan el sento parlar de llengua, ni d'impostos, ni de carreteres. El sento lluny quan m'intenta entabanar, quan es dedica a intercanviar cromos i a acontentar a qui més crida, amb fonament o sense.
És per això que reivindico la vinguda de l'èpica, sobretot, ja ho he dit, de la passió. Vull sentir que algú em diu crec que aquest és el camí i ho defenso amb tota la força del convenciment que serà bo per a tots. Això sí, que l'endemà no em vinguin amb les rebaixes.
(Dedicat a tu, estimat polític, que no volies ser gestor, ni malabarista, que volies canviar el món. Perquè te'n recordis de fer-ho)
Algú sap el que realment interessa als ciutadans? Qui és que s'atorga la capacitat d'esbrinar en l'entrellat de cabòries individuals i col·lectives el que realment interessa a la gent?
Jo, que no tinc cap bola de vidre, i de bruixa ni l'escombra, no sé què interessa realment als altres, sé el que m'interessa a mi, el que em molesta, el que em falta i el que em sobra, i sé també que jo sóc la mesura de la meua vida – com vostè ho és de la seua, no ens enganyem.
Des de la meua mesura, diré que els polítics tracten molts àmbits que m'interessen, de com garantir el subministrament d'energia, de com gestionar l'aigua, de si s'apugen o s'abaixen impostos, de les infrastructures de comunicació, de seguretat, d'un munt de qüestions, vaja, que afecten la meua vida, m'agradi o no. Fins i tot parlen de llengua, potser no tal com voldria, però en parlen.
En la vida política, al meu entendre, no hi falten temes d'interès, el que falta és passió, convicció, un projecte en el que de veritat es creu i de veritat es defensa. Quan em sento lluny de qui es dedica a la política no és quan el sento parlar de llengua, ni d'impostos, ni de carreteres. El sento lluny quan m'intenta entabanar, quan es dedica a intercanviar cromos i a acontentar a qui més crida, amb fonament o sense.
És per això que reivindico la vinguda de l'èpica, sobretot, ja ho he dit, de la passió. Vull sentir que algú em diu crec que aquest és el camí i ho defenso amb tota la força del convenciment que serà bo per a tots. Això sí, que l'endemà no em vinguin amb les rebaixes.
(Dedicat a tu, estimat polític, que no volies ser gestor, ni malabarista, que volies canviar el món. Perquè te'n recordis de fer-ho)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada