Portava un vestit de diumenge, encara que no ho fos. Era festa, això sí, festa major, per ser més exactes. Americana fosca, pantalons foscos, massa llargs, tan llargs que descansaven, més aviat badallaven sobre les sabates. Camisa blanca, un pèl gran per al cos escàs que embolicava, i una corbata de cerimònia excessiva, brillant, passada de moda. Semblava ben bé un candidat a model del Sartorialist, el blog de moda del Scott Shuman, on es pot gaudir de fotografies de persones anònimes amb vestuaris interessants, a vegades extravagants, i mai convencionals. Tanmateix, era un regidor de poble en una missa plena de tricornis, bandes, senyores amb colònia, senyors amb colls empresonats i xiquets ploraners per avorriment.
Com que d’una cosa me’n vaig a una altra, i com que no tenia gran cosa més a fer que contemplar l’estampa desajustada, la imatge d’altres homes abillats de diumenge, amb vestits impossibles, va amartellar-me el cap.
August Sander, el fotògraf social dels Retrats del segle XX va ser un dels protagonistes de l’estona. Joves camperols camí del ball, potser una de les fotografies que més comentaris han generat entre experts i diletants, representava també cossos abillats de diumenge, en mig d’un camí de camp. Tres joves despreocupats, amb un cert desinterès per l’observador, miren de gairó, amb els bastons lleugerament recolzats al terra, una burilla de cigarreta a mig fumar, tres barrets coronant els caps, algun de cantó. En realitat, aquests joves no semblen tan desajustats amb el vestit que porten, també fosc, ni amb la camisa, també blanca, ni amb la corbata, fosca, suposo, perquè la fotografia és en blanc i negre. Potser és una altra cosa el que crida l’atenció, potser és la mirada, potser és que sembla que saben on van i d’on venen.
He passat moltes hores buscant una altra fotografia que no he trobat. No puc donar cap detall, ni d’autor ni de localització, l’únic que puc fer és comprometre’m a donar més dades quan aconsegueixi trobar-les. És una imatge de tres camperols, també vestits de diumenge, que vaig descobrir a la portada d’un llibre. Sense corbata, el coll botonat fins a dalt, l’americana massa estreta. Ben bé feien la fila d’haver-se disfressat amb una roba antiga i antiquada que no feia per a ells.
Com el regidor de poble, a vegades ens posem a sobre vestits que no fan per nosaltres.
El Sartorialist, el trend spotter de la moda més famós de la xarxa, té penjades al blog imatges de gent corrent abillada de forma no convencional. Els veig molt còmodes. Vestits jaqueta amb sabates i sense mitjons, roba còmoda i calçat de tacons impossibles, sandàlies altes amb mitjons de llana, tot un desplegament de gent corrent que vesteix com vol i sense complexos.
Som-hi?
Com que d’una cosa me’n vaig a una altra, i com que no tenia gran cosa més a fer que contemplar l’estampa desajustada, la imatge d’altres homes abillats de diumenge, amb vestits impossibles, va amartellar-me el cap.
August Sander, el fotògraf social dels Retrats del segle XX va ser un dels protagonistes de l’estona. Joves camperols camí del ball, potser una de les fotografies que més comentaris han generat entre experts i diletants, representava també cossos abillats de diumenge, en mig d’un camí de camp. Tres joves despreocupats, amb un cert desinterès per l’observador, miren de gairó, amb els bastons lleugerament recolzats al terra, una burilla de cigarreta a mig fumar, tres barrets coronant els caps, algun de cantó. En realitat, aquests joves no semblen tan desajustats amb el vestit que porten, també fosc, ni amb la camisa, també blanca, ni amb la corbata, fosca, suposo, perquè la fotografia és en blanc i negre. Potser és una altra cosa el que crida l’atenció, potser és la mirada, potser és que sembla que saben on van i d’on venen.
He passat moltes hores buscant una altra fotografia que no he trobat. No puc donar cap detall, ni d’autor ni de localització, l’únic que puc fer és comprometre’m a donar més dades quan aconsegueixi trobar-les. És una imatge de tres camperols, també vestits de diumenge, que vaig descobrir a la portada d’un llibre. Sense corbata, el coll botonat fins a dalt, l’americana massa estreta. Ben bé feien la fila d’haver-se disfressat amb una roba antiga i antiquada que no feia per a ells.
Com el regidor de poble, a vegades ens posem a sobre vestits que no fan per nosaltres.
El Sartorialist, el trend spotter de la moda més famós de la xarxa, té penjades al blog imatges de gent corrent abillada de forma no convencional. Els veig molt còmodes. Vestits jaqueta amb sabates i sense mitjons, roba còmoda i calçat de tacons impossibles, sandàlies altes amb mitjons de llana, tot un desplegament de gent corrent que vesteix com vol i sense complexos.
Som-hi?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada