Rebo un noticiari que explica la història d’una noia, la Vanessa, que ha conegut un noi, Mario, en un local de Madrid, i n’ha perdut el número de telèfon. La Vanessa grava un vídeo per demanar si algú li pot facilitar el contacte del noi, el penja a Youtube i l’enllaça a un perfil de Facebook creat exprés. Explica que es diu Mario, morè i amb ulls clars, i comenta que condueix un cotxe d’una marca en concret (per si algú no n’és coneixedor, adjunta fotos en alta qualitat del cotxe). La història de la Vanessa circula per internet i es reforça amb la penjada de tres mil cartells fotocopiats a la cerca de Mario.
Moltes persones donen ànims i consells a la Vanessa perquè trobi al noi dels seus somnis: guapo i amb cotxe car. Altres sospiten i l’acusen directament de fer publicitat de la marca (sempre hi ha descreguts!). Altres (sempre n’hi ha, també, de poca-soltes) deixen anar paraules d’un mal gust no reproduïble.
Per sort, o desgràcia, un periodista s’interessa pel tema, entrevista la noia i acaba per descobrir que tot formava part d’una campanya de marketing.
El resum és que el vídeo es va veure 10.400 vegades i la Vanessa va aconseguir 220 amics al Facebook disposats a buscar al Mario. En diners, la campanya va costar 7.000 euros, i el retorn va ser de 300 mil euros. Negoci rodó.
Llàstima que a més d’una persona li quedés cara d’idiota. I llàstima – o no - que més d’una persona amb cara d’idiota hagi decidit que potser es gasta els diners en una altra marca que no li prengui el pèl.
Mitja hora després de descarregar un informe sobre marketing digital i comportament dels consumidors europeus davant dels correus electrònics i sms que envien les empreses, rebo la trucada d’una persona que s’ofereix per mantenir una entrevista sobre temes relacionats amb les necessitats que ha detectat arrel del coneixement que ha obtingut de mi a Internet. No passa res. Jo mateixa havia deixat el meu número de telèfon, conscient que quan cedeixo una dada meva és perquè compto que algú l’utilitzarà.
L’empresa que ha facilitat els informes, d’acord amb la trucada, me n’envia més i actualitzats. Aquesta és una pràctica honesta d’oferta personalitzada de serveis a un consumidor que utilitza les noves tecnologies. No sempre és així.
Al darrere de bromes i presentacions ensucrades que rebem per correu electrònic, s’amaguen sovint conductes delictives de persones que cerquen informació per enriquir-se o per malmetre la imatge d’una empresa. D’exemples n’hi ha un fotimer, i de persones enganyades, també.
Com que en aquestes dates m’agafa la vena sentimental, suggereixo que algú té dubtes sobre si l’enganyen o no amb algun missatge electrònic, pot consultar www.rompecadenas.com.ar, un lloc web creat per gent tipa de les preses de pèl a gran escala.
Moltes persones donen ànims i consells a la Vanessa perquè trobi al noi dels seus somnis: guapo i amb cotxe car. Altres sospiten i l’acusen directament de fer publicitat de la marca (sempre hi ha descreguts!). Altres (sempre n’hi ha, també, de poca-soltes) deixen anar paraules d’un mal gust no reproduïble.
Per sort, o desgràcia, un periodista s’interessa pel tema, entrevista la noia i acaba per descobrir que tot formava part d’una campanya de marketing.
El resum és que el vídeo es va veure 10.400 vegades i la Vanessa va aconseguir 220 amics al Facebook disposats a buscar al Mario. En diners, la campanya va costar 7.000 euros, i el retorn va ser de 300 mil euros. Negoci rodó.
Llàstima que a més d’una persona li quedés cara d’idiota. I llàstima – o no - que més d’una persona amb cara d’idiota hagi decidit que potser es gasta els diners en una altra marca que no li prengui el pèl.
Mitja hora després de descarregar un informe sobre marketing digital i comportament dels consumidors europeus davant dels correus electrònics i sms que envien les empreses, rebo la trucada d’una persona que s’ofereix per mantenir una entrevista sobre temes relacionats amb les necessitats que ha detectat arrel del coneixement que ha obtingut de mi a Internet. No passa res. Jo mateixa havia deixat el meu número de telèfon, conscient que quan cedeixo una dada meva és perquè compto que algú l’utilitzarà.
L’empresa que ha facilitat els informes, d’acord amb la trucada, me n’envia més i actualitzats. Aquesta és una pràctica honesta d’oferta personalitzada de serveis a un consumidor que utilitza les noves tecnologies. No sempre és així.
Al darrere de bromes i presentacions ensucrades que rebem per correu electrònic, s’amaguen sovint conductes delictives de persones que cerquen informació per enriquir-se o per malmetre la imatge d’una empresa. D’exemples n’hi ha un fotimer, i de persones enganyades, també.
Com que en aquestes dates m’agafa la vena sentimental, suggereixo que algú té dubtes sobre si l’enganyen o no amb algun missatge electrònic, pot consultar www.rompecadenas.com.ar, un lloc web creat per gent tipa de les preses de pèl a gran escala.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada