Em va trucar un conegut perquè volia que li donés un cop de mà en un tema professional. Va proposar que quedéssim per dinar, i vam acordar un dia que ens anava bé a tots dos. Us diré que a mi no m’agraden els àpats tipus reunió, perquè dinar, o sopar, mereixen una atenció que es desvia quan les converses no són de l’alçada de la cuina, amb afers aliens al plat, però com que també sóc voluble, sóc capaç d’acceptar situacions molestes.
El dia de la cita, a les set del matí, vaig rebre un sms d’anul•lació de la trobada a causa d’un funeral. Tot i que m’acabava de llevar i encara no havia fet cafè, vaig esclatar a riure, perquè em vaig adonar, de cop, que els últims tres o quatre anys, aquella persona havia utilitzat la mateixa justificació vàries vegades per anular cites que, sempre, havien estat iniciativa seva. Déu haver matat bona part del seu entorn, d’això no tinc dubtes, i mira que era, i és, molt més fàcil no haver encetat el camí que haver de raonar com un mal pagador.
He d’anar a un funeral, em trobo malament, un familiar meu ha tingut un accident, sóc víctima d’un allau de feina imprevista formen part de la col•lecció de pretextos més poc imaginativa i, de retruc, ofensiva, que hi ha.
A mi se m’ocorren algunes disculpes que surten de les habituals, i que penso utilitzar en un futur.
Hem d’ajornar la trobada perquè sóc a l’aeroport, a punt d’agafar un avió a Tòquio. M’han dit que es prepara una tempesta a Nova York i vull arribar a temps de veure com enceta el vol la papallona.
Hauríem de deixar-ho per un altre dia. El meu home em volia convèncer que podia arreglar la rentadora i portem des d’ahir esperant que vingui el lampista a treure-li el cap del bombo. Comprèn que algú ha d’obrir la porta!
Les meves filles s’han posat a parlar rus des de primera hora del matí, i no hi ha manera d’entendre-les. Sóc a urgències, a veure si hi ha algun traductor que m’ajudi a saber de què carai volen l’entrepà per l’hora del pati.
No puc assistir a la reunió. Intentava obrir una ampolla de lleixiu i m’ha quedat el dit atrapat al tap. He provat de fer palanca amb l’aixeta del lavabo i l’he trencat. Sóc a dalt de la teulada perquè casa meva s’ha inundat i m’han de rescatar els bombers. Et deixo que els veïns no sé què em diuen.
Ho sento, no podré arribar a la cita. M’han convidat a una conferència a Harvard i crec que tenen intenció de fer-me doctora honoris causa. He de triar vestit.
He vist que m’havia de repassar les puntes i el color del cabell. M’han donat hora a la perruqueria i no podré venir.
He somiat en la fórmula de la fusió nuclear i estic negociant la cessió de la patent. No sé quan acabaré.
Tot abans que un simple gràcies, ja ho tinc solucionat, no em cal el teu temps.
El dia de la cita, a les set del matí, vaig rebre un sms d’anul•lació de la trobada a causa d’un funeral. Tot i que m’acabava de llevar i encara no havia fet cafè, vaig esclatar a riure, perquè em vaig adonar, de cop, que els últims tres o quatre anys, aquella persona havia utilitzat la mateixa justificació vàries vegades per anular cites que, sempre, havien estat iniciativa seva. Déu haver matat bona part del seu entorn, d’això no tinc dubtes, i mira que era, i és, molt més fàcil no haver encetat el camí que haver de raonar com un mal pagador.
He d’anar a un funeral, em trobo malament, un familiar meu ha tingut un accident, sóc víctima d’un allau de feina imprevista formen part de la col•lecció de pretextos més poc imaginativa i, de retruc, ofensiva, que hi ha.
A mi se m’ocorren algunes disculpes que surten de les habituals, i que penso utilitzar en un futur.
Hem d’ajornar la trobada perquè sóc a l’aeroport, a punt d’agafar un avió a Tòquio. M’han dit que es prepara una tempesta a Nova York i vull arribar a temps de veure com enceta el vol la papallona.
Hauríem de deixar-ho per un altre dia. El meu home em volia convèncer que podia arreglar la rentadora i portem des d’ahir esperant que vingui el lampista a treure-li el cap del bombo. Comprèn que algú ha d’obrir la porta!
Les meves filles s’han posat a parlar rus des de primera hora del matí, i no hi ha manera d’entendre-les. Sóc a urgències, a veure si hi ha algun traductor que m’ajudi a saber de què carai volen l’entrepà per l’hora del pati.
No puc assistir a la reunió. Intentava obrir una ampolla de lleixiu i m’ha quedat el dit atrapat al tap. He provat de fer palanca amb l’aixeta del lavabo i l’he trencat. Sóc a dalt de la teulada perquè casa meva s’ha inundat i m’han de rescatar els bombers. Et deixo que els veïns no sé què em diuen.
Ho sento, no podré arribar a la cita. M’han convidat a una conferència a Harvard i crec que tenen intenció de fer-me doctora honoris causa. He de triar vestit.
He vist que m’havia de repassar les puntes i el color del cabell. M’han donat hora a la perruqueria i no podré venir.
He somiat en la fórmula de la fusió nuclear i estic negociant la cessió de la patent. No sé quan acabaré.
Tot abans que un simple gràcies, ja ho tinc solucionat, no em cal el teu temps.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada